Pensaments d'una ment solitària.

-¿Y Alberto? ¿De qué murió Alberto?-Preguntó mientras extendía la mano, esperando que le diera algo.

-De joven, ha muerto de joven. Supongo que se ha suicidado.- Contestó mientras depositaba en la palma de aquella mano las pastillas por las que le había pagado.

Ai, la joventut. Passem l'adolescència desitjant ser majors i quan som majors preguem per que el temps es pari i no passin més anys, o suplicant per a tornar enrere. Somiem amb ser independents i posar-nos les nostres pròpies rentadores, però quan ho som trobem a faltar la convivència, la convivència a casa, amb la família.

M'assec en el sofà, com cada tarda després de treballar. No esmorzar, el cansament m'obliga a asseure'm, ja soparé. Total, no hi ha ningú que m'obligui a ingerir alguna cosa, solament per a no passar fam, per a no tenir desordres alimentosos, ja saps, coses de mare. Encenc el televisor, gens interessant. Ho deixo encès, per a no sentir-me tan sol. Agafo una revista i la llambrego, és de fa dos mesos, hauria de comprar-me altra més actual, pràcticament ja em sé tots els articles.

Encenc el portàtil. Res de nou. Investigo sobre temes de possible interès, treballaré sobre algun tema per a exposar-lo en el meu blog. Més tard m'adono que no m'apeteix. Que les ganes se m'han anat igual que el somriure, que no he llevat en tota el matí. És el que té treballar de cara al públic.

Agafo la novel·la que llegeixo per a matar les hores. Avui no tinc ganes de perdre'm per les lletres. Avui trobo a faltar alguna cosa. A algú. Com tots els dies. Assec que em falta alguna cosa. Suposo que ho buscaré. Encara que no estigui dintre de la rutina. Se'm rellisquen les parpelles. Em demanen a crits que els deixi tancar-se, i així ho faig.

Quan em desperto m'adono que m'he passat vuit hores dormint. Altra tarda perduda. Demà ho faré millor, demà aniré al Park Güell a asseure'm a llegir. La tarda demà serà per a mi. La tarda demà la dedicaré a buscar(em).

Com sempre. Sopo un gelat. La tele segueix encesa, l'apago. Poso la música el més alt que em permeten els meus veïns. Encantadors. Busco en internet una mica amb el que entretenir-me. El messenger. Com sempre ella no està connectada. Ho deixo obert, per si apareix.

Fer-se major i independitzar-se sona bé, però es viu realment sol. Encara sort que tinc balconada, per a relaxar-me. M'assec en una cadira en la balconada. Observo a la gent caminant per La Diagonal, amb por que surti algú de qualsevol cantó i els robi el poc que tenen, és tard, no haurien de caminar per aquí. Obro una cervesa, Coronita. Em bec mitja d'un glop. Ara tot es veu millor.

La palabra una vez hablada, vuela y no torna.

Quinto Horacio Flaco Horacio.

Por cierto, no veais Mentiras y gordas, no merece la pena.